Aquest passat dissabte, 28 de setembre, la colla bastonera del Masnou Ple de Cops celebrava el V Ple de Rauxa amb una cercavila que travessava el nostre poble de dalt a baix, de la Plaça Pau Casals a la zona Masnou Alt fins la Plaça Marcel·lina Monteys.
Hola famílies! Aquí teniu les del photocall i les diverses activitats de la Festa de Final de Curs 2019.
«Puck! Saps que no m’agraden els follets… francament, no tinc res contra l’amor lliure però… no ets el meu tipus. D’altra banda, sé que a una bellesa tan encisadora com la meva, resulta difícil resistir-se...» Una versió gamberra i esbojarrada d’un dels clàssics més màgics i encisadors de tots els temps.
«Per arribar al Regne de la Fantasia n’hi ha prou amb tancar els ulls i… fantasiejar! La veritable clau del Regne de la Fantasia és, de fet, la fantasia mateixa!»... Quanta raó!
«... de vosaltres depèn que això tingui un final feliç. Sí, de vosaltres, no ens mireu així. Tant de bo que quan sortiu del teatre us adoneu que no hi ha res més meravellós que estimar algú per sobre de tot...»
¿Qué preferirías, pasar todo el invierno comiendo potaje de judías, o pan de miel con golosinas? Aunque cualquiera de las dos cosas es mejor que pasar hambre, claro... Y, si no, que se lo digan a los siete osos enanos.
Esta obra maestra va sobre un príncipe que, de tanto leer cuentos de hadas, se cree un príncipe azul. Su padre, el Rey, para hacerle ver que la vida no tiene que ver con los libros que el príncipe lee, le encomienda emprender un viaje para sacarlo de su engaño. Pero en el trascurso del viaje, el príncipe lo confunde todo con seres fantasiosos y situaciones como las que ha leído en sus libros de cuentos.
Aquella nit, la Sophie no podia dormir, hi havia molta llum de la lluna plena i entrava pel seu dormitori. Va saltar del llit per mirar per la finestra i llavors va veure horroritzada com un gegant s’acostava pel carrer: en GAG, el Gran Amic Gegant.
«— Saben? És que la Princesa pateix d’insomni, i els nervis li salten fàcilment. La proteïna de la carn li podria causar un canvi d’humor i si la discussió hagués continuat hauria pogut patir una crisi. — Que té una crisi? Pobre dona? Existencial o econòmica? — Nerviosa, naturalment. Em farà l’honor de dir-me el seu nom? — Ai bonica... tan de bo pogués!»
«Hem d’organitzar un acte espectacular. Ja m’imagino amb un vestit de seda natural, la Catedral plena de flors, tota la gent d’etiqueta, el banquet al Club Nàutic de la ciutat, un viatge al voltant del món…». Ai, Ignasi... Quina una t’espera!